Centre d'Art Santa Mònica_ Les Maletes de Walter Benjamin


Les maletes de Walter Benjamin. Dispositius migratoris

Exposició 20.07 - 24.09.2017

Centre d'Art Santa Mònica - Espai Balcó

Entrada lliure

La Rambla, 7 08002 Barcelona
informació general:+34 935 671 110

Fotografies

El País

La Razón

«És una tasca més àrdua honorar la memòria dels éssers anònims que no la de les persones cèlebres. La construcció històrica es consagra a la memòria dels qui no tenen nom.» Walter Benjamin, Tesis de la filosofia de la història, 1940

L'exposició ha sorgit d'un projecte col·laboratiu entre diverses escoles de belles arts —la Weißensee Kunsthochschule Berlin (Visuelle Kommunikation. Digitale Medien), l'École des Beaux-Arts de Bordeaux i l'Escola Llotja d'Arts i Disseny de Barcelona— i la Casa de Velázquez de Madrid.

Els estudiants i els artistes residents han creat unes maletes imaginàries partint de la lectura de les Tesis de la filosofia de la història escrites per Walter Benjamin (Berlín, 1892 - Portbou, 1940). Hom creu que el filòsof duia una còpia d'aquests documents a la maleta en la seva fugida a l'exili abans de decidir posar fi a la seva vida el 26 de setembre de 1940 a Portbou, en ser detingut per la Gestapo i en saber que seria repatriat. La història, la memòria i la identitat europees d'avui és el tema de fons d'aquestes maletes que els estudiants han creat pensant en Portbou, passatge de frontera i d’exili que cobra actualitat davant l'Europa dels refugiats.

El concepte d'història apuntat per Benjamin és totalment actual. L'influx que aquest pensador té avui en l'àmbit de la pràctica de les arts visuals ajuda els estudiants a fer un treball de recerca i d'interpretació del concepte d'història que reflecteixen en les seves obres o maletes. Portbou és un lloc marcat per la història, la memòria i l'exili, i la mateixa estació internacional per on van passar milers de refugiats n'és un bon exemple. A la sala de duanes de Portbou, primer lloc on s'aturà aquesta exposició el mes de setembre de 2016, és on s'obrien i revisaven les maletes fins a l’Acord de Schengen. L'estació, cada dia més en desús, ha trobat un nou ús cultural amb aquesta mostra, que ha estat atracció de visitants, ha donat a conèixer la població i ha fet que l'exposició sigui un estímul d'interès públic i social per al poble.

L'exposició uneix un eix geogràfic benjaminià, amb la participació de Berlín, ciutat on va néixer, Bordeus, ciutat important de França —país que el va acollir com a refugiat alemany—, i Portbou, frontera espanyola on va decidir suïcidar-se.

Cada escola ha dut a terme un taller, de diversos mesos de preparació, dels treballs presentats i exposats. En el cas de l' Escola Llotja d'Art i Disseny de Barcelona, s'ha posat el focus en Portbou com a lloc de memòria, exili i pas de frontera, tant per la Guerra Civil Espanyola, en què els exiliats republicans fugien en retirada en pèssimes condicions, com per la Segona Guerra Mundial, en què els fugitius del nazisme —entre ells molts intel·lectuals— creuaven la frontera en sentit contrari, d'Europa cap als Estats Units —és el cas de Benjamin— o cap a l'Amèrica Llatina. Portbou va ser un lloc de pas i d'esperança per a moltes persones, però, alhora, de detencions i desesperació. Walter Benjamin va ser una de les que ho va haver de patir. A Espanya, la memòria històrica és encara una causa pendent. Els estudiants han investigat fets de la història contemporània a partir de la maleta que Benjamin arrossegava en la seva fugida com a exemple per superar l'oblit i proposar la «memòria» com a instrument essencial de la democràcia.

L' École des Beaux-Arts de Bordeaux (EBABX) ha aprofundit en les Tesis de la filosofia de la història, que és el text bàsic de Walter Benjamin sobre la història del segle xx. S'ha treballat la tesi VII, a propòsit dels béns culturals: «No hi ha cap document de la cultura que no ho sigui també de la barbàrie», escriu Benjamin. En aquest passatge de frontera i exili entre França i Espanya de milers de refugiats republicans revolucionaris, els estudiants han confrontat aquest fet en l'«Àngel de la Història» (Angelus Novus), sense deixar de banda la modernitat i el progrés.

Per la seva banda, la Weißensee Kunsthochschule Berlin (Visuelle Kommunikation. Digitale Medien), especialitzada en mitjans digitals, ha escollit el text messiànic Angelus Novus, d'aquest autor, en què qüestiona la història, el progrés i il·lustra la projecció del temps històric del passat en el present. Pel que fa a la pràctica, es proposa un redisseny de les posicions artístiques del pensador amb relació a la seva obra i biografia: allò que és cinemàtic, il·lustratiu, interactiu, fotogràfic i topogràfic. S'ha debatut sobre la seva visió i s'ha volgut documentar el seu paper com a refugiat i exiliat.  

Els residents de la Casa de Velázquez. Académie de France à Madrid són ja artistes emergents que han acabat els seus estudis i que en aquesta ocasió han partit de l'objecte maleta i del seu enigma per crear dos relats, de caràcter molt diferent. D'una banda, un relat sonor agermanant Portbou amb els sons d'una altra frontera, la d'Espanya amb Portugal, i de l'altra, el relat dins una maleta del món com a biblioteca de béns culturals classificats i ordenats, tot barrejant les restes de la història amb les relíquies personals.

 

PILAR PARCERISAS

Comissària de l'exposició


Pàgines relacionades: